Extracte de la taula periòdica que mostra aproximadament la freqüència amb què cada element tendeix a ser reconegut com a metall noble: 7 tots els autors (Ru, Rh, Pd, Os, Ir, Pt, Au)[1]1 la majoria d'autors (Ag)[2]2 alguns autors (Cu, Hg)[3]6 en algunes propietats (Tc, Re, As, Sb, Bi, Po) La línia negra gruixuda tanca els vuit metalls majoritàriament reconeguts. De vegades, l'argent no es reconeix com un metall noble a causa de la seva major reactivitat.[4] * es pot tacar a l'aire humit o corroir-se en una solució àcida que conté oxigen i un oxidant † atacat per sofre o sulfur d'hidrogen § autoatac per l'ozó generat per la radiació
Els metalls nobles són un grup de metalls caracteritzats per ser molt inerts químicament, és a dir, reaccionen molt poc en contacte amb altres composts químics. Formen el grup vuit metalls: l'argent, l'iridi, l'or, l'osmi, el pal·ladi, el platí, el ruteni i el rodi. Es caracteritzen per les seves altes densitats, temperatures de fusió elevades, pressions de vapor elevades, conductivitats elèctriques i tèrmiques elevades, reflectivitat òptica i propietats catalítiques. Són relativament blans i dúctils. Aquestes propietats els converteix en metalls molt interessants per a moltes finalitats tecnològiques i mèdiques, o per a la joieria on també són anomenats metalls preciosos.[5] Els metalls nobles apareixen en la natura en forma elemental, és a dir, són «elements natius» els metalls del grup del platí, l'argent i l'or són metalls que es troben en forma relativament pura.[5][6]
↑Balcerzak, M. «Noble Metals, Analytical Chemistry of». A: Encyclopedia of Analytical Chemistry: Applications, Theory and Instrumentation. Wiley Online Library, 2021, p. 1–36. DOI10.1002/9780470027318.a2411.pub3. ISBN 9780471976707.
↑Rayner-Canham, G. «Organizing the transition metals». A: Mendeleev to Oganesson: A multidisciplinary perspective on the periodic table. Oxford University, 2018, p. 195–205. ISBN 978-0-190-668532.